Marc Sánchez i Carbó, Podologia Equina Adaptada

Marc Sánchez i Carbó

Ferrador i ortopeda equí des del 1999, acreditat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Telf. 0034 606.585.285
marc.ferrador@gmail.com

Cercar en aquest blog

Translate

dimarts, 21 de setembre de 2010

Transicions i matisos del Barefoot

La "transició" és l'interval de temps que necessita el cavall per tal de que les seves estructures internes i externes dels peus, s'adaptin prou favorablement com per poder estar prou adaptats a les exigències del treball al que se'l destini habitualment.
Aquesta etapa és sens dubte una de les etapes més importants a tots els nivells i on es posaran a prova tot un seguit de qüestions tals com els factors genètics, nutricionals, hàbitat i de treball del cavall, la capacitat tècnica i de coneixements del professional encarregat del procés i sobretot a tenir en compte, la paciència del propietari o responsable del cavall.

A la meva forma de veure tots aquests punts seran d'igual importància per que és del tot indispensable tenir-los tots 3 tant alts com es pugui.
 I si això no és així, i el tema ens flaqueja en alguna d'aquestes àrees , jo soc del tot partidari de no iniciar un cavall al Barefoot, per que esta assegurat que el procés de transició no serà prou efectiu per al cavall, necessitant massa temps per a convertir-lo al BAREFOOT.
Com molt bé sap ja moltíssima gent, els radicalismes no són mai bons, i això ho dic per que s'ha de fer una crida a la responsabilitat i saber quan es pot i quan no, sobretot quan la majoria de propietaris encara els hi manca moltíssima informació al respecte i els professionals que oferim aquests serveis hem de tenir com a obligat costum fer una exhaustiva valoració prèvia de tots els factors que es veuen afectats en aquest processos i ser clars i responsables.


No és cap falta ni errada quan es decideix retrocedir en un procés d'iniciació, ja que la prioritat és el benestar de l'animal, però si ens assegurem bé des d'un bon principi el fet de si iniciar o no al cavall al Barefoot, ens estalviarem molts mals entesos i canvis innecessaris de cara al cavall.
S'ha de poder matisar en tot això del Barefoot, ja que és més complex del que hom es pugui pensar, i crec del tot lícit i ètic, professionalment parlant, d'utilitzar tots els recursos que un té al seu abast. En el meu cas , quan feia de  ferrador, moltes vegades creia oportú de fer una seguit de ferrades per tal de preparar les estructures del peu per tal de que estiguin més a punt de cara a la transició. Crec que s'ha de ser conscient de cada situació.

També creia que hi podia haver molts punts mitjos, com per exemple, ferrar un cavall dos cops l'any, per que pugui fer aquella sortida de 5 o 6 dies, i al cap d'unes setmanes tornar-lo a descalçar. Però a hores d'ara podria dir que no hi veig cap necessitat de fer-ho i que insistiria en el fet de trobar un tipus debota que li funcionés el millor possible, ja que en dos ferrades l'any, la peülla es queda sense estimular temporalment unes zones de la sola que li són de vital importancia pel seu bon funcionament, i que estant tapada pel ferro no ho podrà fer. També cal dir que els forats dels clau, ni que siguin pocs, són unes vies obertes en unes parts de l'estoig còrnic molt estratègiques, i queden falcejades per aquest orificis verticals. La tapa que queda entre el terra i el forat de sortida del clau, perderà la seva funció estructural, ja que ha estat seccionada pel pas d'aquest , és a dir, que estrencarà facilment passant la pressió que la tapa huria d'absorvir, a d'altres punts focalitzats que molt segurament no aguantaràn aquest excés.


S'ha de  dir que també hi ha moltes maneres de ferrar , i és pot ferrar , avui en dia, amb proteccions de molts materials, des de ferradures de polietilè fins a ferradures d'aleacions lleugeres i resistents , essent totes elles materials més amortiguants i més saludables per a les estructures òssies i tendinoses de les extremitats.
 De fet, hi ha cavalls que la seva anatomia farà que es "forgin", es a dir, que els peus sempre impactaran amb les mans, fet que pot produir greus ferides i el fet de que sigui quasi segur l'arrancada de ferradures o de les botes.

També hi ha, sens cap dubte, el tema de la disciplina que realitza cada cavall i l'exigència tècnica que implica cada una, havent-hi moltes de molt complicades i d'altres que no ho són tant. Possiblement m'atreviria a separar-les per disciplines d'exteriror, tals com el raid, complert, el trec, el marathon, són de les més complicades ja els terres on treballaran les peülles, solen ser durs i amb inclinacions diverses, amb pedres graves o fangs, fet que farà que el cavall requereixi en algun moment d'algun sistema de protecció i de fixació als terres on treballa i les disciplines d'interior o de pista, ja siguin la doma clàssica, complert, salt d'obstacles, on el fet de sempre entrenar i treballar en una pista tova i plana, té un nivell d'exigència molt menor, i essent un entorn ideal per a cavalls en Barefoot.


Per anar acabant i trient alguna conclusió, m'agradaria insistir en unes idees, tòpiques i des del meu punt de vista, erronies si es volen  fer bé les coses:

  • El "Barefoot" no es treure ferradures als cavalls i deixar-los descalços, això tant sols és , això, descalçar cavalls.
  • El Barefoot és una gestió, cura i manteniment de les peülles dels cavalls amb un seguit de técniques i recursos, molts utilitzats ja fa temps en el ferrament modern, que s'aplica després de tenir clars uns continguts tant en anatomia del peu com del seu funcionament tant intern com extern, sorgits d'un seguit d'estudis molt rigorosos, que ja fa vora d'uns 20 anys que hi són, i que pels factors que sigui, estan arribant recentment al nostre país.
  • Sense coneixer aquestes "noves" teories , és difícil comprendre el Barefoot i molt menys la seva aplicació, tant en el manteniment com en les patologies.Lo positiu és que gràcies a internet tothom que vulgui, i dic tothom, té accés a aquests continguts
  • No es gens aconsellable iniciar un cavall al Barefoot si la seva valoració prèvia no li és a favor o si el propietari no hi esta convençut totalment.
  • El ferrament ha sigut una eina per al benestar dels cavalls, el ferrament ben aplicat i actualitzat,  es mereix un respecte de tots, senzillament per que s'han ajudat i curat a moltíssims cavalls amb aquests sistemes però avui en dia es podria considerar obsolet i desfaçat, i és ben cert que hi ha ferraments que han perjudicat a molts cavalls, males praxis al igual que hi hagut mala praxis en el Barefoot, no ho hem d'oblidar, que també han causat molt de mal.
  • El Barefoot és un procés que s'ha d'entendre a llarg plaç, i és aquí on , amb cavalls que ja han passat per la transició, treuen el màxim profit del Barefoot, amb totes les possibilitats que això comporta i beneficiant-se i envellint-se d'una manera molt més natural i saludable, sabent que els cavalls envelleixen majoritàriament a nivells articulars i tendinosos de les seves extremitats, com a atletes que són com a espècie. 
  • El tema de les botes tampoc escapa a la complexitat, ja que un cavall en transició, per exemple, tindrà tot un seguit de canvis estructurals que serà difícil d'encertar l'estil i talla de bota que li pugui servir més. Un cavall que s'acabi de descalçar, no se li poden posar unes botes i funcionar com sempre ha fet. Tal com quan es ferra un poltre per primera vegada ,es sol fer a poc a poc per que aprengui a gestionar els moviments amb les ferradures, essent molt susceptible de que se les pugui arrencar, doncs amb les botes passa exactament el mateix, hi ha d'haver un periode d'adaptació fins que el cavall aprengui ha anar descalç i amb una bota a les peülles.
Ara és un bon temps per aprendre coses noves, que si més no fan "bullir l'olla", fent una revisió més a fons del que s'estava fent i buscant noves opcions més saludables per a l'atenció d'aquest estimat animal nostre.


Marc Sánchez